Anàlisi Nintendo Nintendo Switch Videojocs

Anàlisi: Splatoon 2

Jesús Cinto
Escrit per Jesús Cinto

Els calamars i pops més famosos arriben a Nintendo Switch. L’espectacular shooter Splatoon, que va sorprendre a tothom en Wii U, arriba a aquesta nova plataforma en la seva segona edició. Guardonat l’any 2015 a millor shooter i millor experiència online, veurem si també és rebuda amb els tentacles oberts i deixen pintats els sòls de milers de jugadors.

 

Plataforma: Exclusiva Nintendo Switch

Gènere: Shooter en tercera persona

Desenvolupadora: Nintendo

Distribuïdora: Nintendo

PEGI: 7

NOTA: 8

 

Splatoon 2 és el shooter de Nintendo. La continuació del títol que es va estrenar en Wii U arriba a la plataforma híbrida de Nintendo Switch. Amb les batalles entre Call of Duty Battlefield, la companyia japonesa va mostrar la seva proposta. La guerra entre inklings i octarians (calamars i pops), amb les seves batalles de pintures, va ser tot un gran èxit. Amb un disseny molt vistós i colorit, des del primer segon enganxa al jugador. Encara que els personatges siguin infantils i l’arsenal sigui de pintura, no resta ni diversió ni un rerefons competitiu. Aquest joc es pot obtenir de manera digital mitjançant l’eShop o de forma física a les tendes. El preu en format físic ronda els 50€, mentre que en el digital a la tenda oficial surt per 59,99€. Podeu fer-hi un cop d’ull visitant la seva pàgina web oficial.

Splatoon 2 arriba per millorar allò que al primer va agradar i sorprendre tant. Les seves partides multijugador online són la part més important i aquelles en què el jugador suarà tinta per ser el millor. Repeteix la mateixa fórmula del títol anterior, tot i que s’estén: la campanya s’amplia i es millora respecte a la primera part. Cal tenir en compte que en la primera entrega el mode online va ser un aspecte que va sorprendre positivament a gran part del públic. També, s’incorpora el nou mode de joc, Salmon Run, que descriurem més endavant. Havent posat les cartes sobre la taula, és evident que d’entrada té més contingut que el seu predecessor i, si té el mateix suport per part de Nintendo, podem estar parlant d’un joc completíssim. Sigui com sigui, la ciutat de Cromópolis està molt viva.

El mode heroi (la campanya individual) passa com la majoria de parts d’aquest joc. Vénen per millorar i expandir allò que funcionava. Tot i això, s’hi han inclòs poques novetats i, per tant, es perd una mica de descaradura. L’estructura d’aquest mode està dividit en 5 sectors. La nostra missió és salvar a la calamar Mar dels perillosos Octarians. Cada nivell és un puzle, amb milers de secrets on hem d’esprémer les mecàniques del joc. Amb un disseny de nivells i els caps finals espectaculars gaudirem entre 5-8 hores d’aventura. Aquest mode també es pot fer servir com a tutorial avançat perquè hi fem servir la majoria d’armes i ens fa veure tot el seu potencial. Existeix un equilibri entre exploració i batalles que fa que sigui molt recomanat jugar.

La part de més pes segueix sent la de les batalles multijugador. És en aquest mode on posem a prova les nostres habilitats amb altres jugadors en línia en partides de 3 minuts. S’enfronten dos equips de quatre persones diferenciats per colors. Tenim el mode territorial, on hem de cobrir el màxim d’espai possible del nostre color. Per altra banda, podem jugar també en Torre (en el qual fem avançar una plataforma fins a la base contrària amb el nostre color), Pintazones (es va canviant la zona que s’ha de controlar per guanyar punts) i, per últim, el Peix Daurat, que és una espècie de joc datrapar la bandera en què cal prendre-la i portar-la a la nostra base. També es diferencien tres opcions per jugar online: el combat amistós, el combat competitiu (a partir del nivell 10) i el torneig (a partir del que se’n diu rang B-).

Aquests modes de joc fan que el treball en equip sigui més important que la lluita individual. Això ajuda als jugadors més noobs i fa que qualsevol jugador s’hi eenganxi. Aconseguir baixes rivals provoca una certa satisfacció, però no és tan important com altres jocs del gènere. Està clar que dóna un petit avantatge, però treballar al costat del teu equip és la principal missió. Esperant noves actualitzacions, la quantitat de mapes és correcte (tot i que n’esperem més) i els accessoris agafen més protagonisme, ja que tenen més d’un potenciador (ja siguin habilitats com la recàrrega de tinta més ràpida o aconseguir una mobilitat més ràpida en forma de calamar). I sobretot tenim milers d’armes de tot tipus com el llança-tintes, el corró o l’aerògraf.

També t‘interessarà:  Bandai Namco més gran al BGW

Tot i això, té també coses negatives molt made in Nintendo. Cada dues hores podem jugar a 2 mapes. Es tracta d’una diferència important en referència a altres shooters en què en tot moment hi ha disponibles tots els mapes. També, una altra decisió inexplicable és la necessitat de sortir de la partida (inclòs del lobby) per poder canviar d’arma. Sense oblidar una altra manca de contingut important com és la falta de pantalla dividida a partides online. Aquesta carència es troba molt a faltar en l’altre mode de joc que falta per esmentar, però aquí també es podria aplicar.

Juntament amb aquest joc també s’estrena l’aplicació de Nintendo Switch Online. Des del primer moment veiem quelcom estrany: si per poder xatejar entre jugadors s’ha d’utilitzar el mòbil i no la mateixa consola, no és un bon símptoma. Com a aplicació de registre i amb opció de comprar els accessoris des del mòbil és positiu. però per poder jugar i comunicar amb els amics no és gens bona. Es necessiten milers de cables (cosa que trenca amb la comoditat d’emportar-se la consola on es vulgui) i l’aplicació no té l’opció de romandre en segon pla (el qual no es pot fer servir per contestar Whatsapps ni consultar nous articles de PCatalà mentre jugues).

Distribució per jugar i parlar amb Nintendo Switch i el seu xat de veu

L’altra gran novetat és el Salmon Run. Es tracta d’un mode cooperatiu on al costat d’altres jugadors has de sobreviure a hordes d’enemics. Aquesta modalitat va perfecte per completar el títol. És emocionant i divertit, amb milers d’enemics, tot i que la dificultat s’eleva exponencialment. Per deixar-ho clar: pintar l’escenari passa a un segon pla. Aquí, té més importància acabar amb els enemics i ajudar als companys per passar d’ofensiva. Es pot jugar amb jugadors en línia o en local (amb altres consoles Switch). Aquí és on més es troba a faltar l’opció de jugar en cooperatiu amb pantalla dividida a la mateixa consola.

El sistema de control és una mica enrevessat però no complicat. L’opció més pro és jugar amb el giroscopi. Tot i que sembla molt difícil, si domines aquesta mecànica, obtindràs un gran avantatge respecte a altres jugadors. Guanyaràs precisió i mobilitat amb salts i transformacions en calamar (on guanyes velocitat mòbil i de recàrrega de tinta). Tot i això, si no t’acaba agradant, pots escollir el sistema tradicional d’apuntar amb els dos sticks, tot i que perds mobilitat a l’hora de saltar i apuntar a la vegada.

L’apartat tècnic de Splatoon 2 es pot considerar molt divertit i refrescant. Potser no té els gràfics d’altres jocs triple A, però té una fluïdesa i uns colors molt bonics. Tant en mode portàtil com en la televisió, el joc va a 60 FPS. La resolució en mode TV va a 1080p i en la portàtil a 720p de la pantalla. Tot i així, es gaudeix moltíssim de jugar Splatoon de forma portàtil en la piscina ara que és estiu o al sofà ben estirat. Queda inclosa també la possibilitat d’anar a la plaça del poble a jugar uns cooperatius amb els teus amics sense la necessitat de servir begudes i menjar als invitats a la casa teva.

En línies generals, Splatoon és un grandíssim joc. Tot i que és menys ambiciós que la primera entrega, també és més variat, complet i millor. De la primera entrega hereta diverses limitacions absurdes i frustrants però també un carisma i un humor envejable. Agafes amor als personatges (com Adolfrito, que és l’encarregat de la tenda menjar i begudes) i agrada utilitzar totes les armes. A l’espera de noves actualitzacions (on esperem més mapes, roba i la inclusió de modes de pantalla dividida) podem dir que és un títol molt recomanable.

El millor

  • Partides multijugador 4 vs 4 addictives i emocionants.
  • Campanya amb un disseny de nivells i bosses finals excel·lents.
  • El nou mode de joc Salmon Run.
  • Humor i carisma dins del videojoc.

El pitjor

  • No hi ha contingut amb pantalla dividida.
  • Xat de veu i la seva complexitat amb l’aplicació de l’smartphone.
  • Poques novetats i repetició d’errors del primer títol.

Splatoon 2 ens porta el gènere a la nova plataforma hibrida de Nintendo. Un títol quasi obligat pels usuaris que tenen la nova consola, ja hagin jugat o no a l’anterior edició. La companyia japonesa segueix amb la promesa de portar un títol important al mes i segueix donant raons per comprar-la. 

Sobre l'autor

Jesús Cinto

Jesús Cinto

Enamorat dels videojocs des de que tinc sentit comú. Puc jugar a tot i a totes hores. E-sports, jocs indies, tecnologies... dormir és secundari.

Subscriu-te al butlletí de notícies de PCatalà

Estigues informat sobre les millors notícies sobre noves tecnologies i videojocs directament des de la teva safata d'entrada. Cada divendres t'enviarem un e-mail amb les notícies que has de conèixer per estar al dia!

Aquesta informació NO serà cedida a tercers