Últimes notícies

Les aplicacions que Julian Assange recomana als catalans

Mobile Security
Escrit per Diana Kramer

Catalunya s’ha posat en l’ull del món aquesta tardor de 2017. Entre els que més han intentar entendre la situació viscuda hi ha Julian Assange, que principalment s’ha preocupat per l’accés a la informació, com era d’esperar.

Una de les seves piulades ens ha recomanat dues aplicacions per utilitzar en cas que l’internet sigui bloquejat. Molta gent s’ha preguntat com aquestes aplicacions funcionen i com les podem fer servir. Per explicar això, hem d’explicar breument com funciona l’internet.

https://twitter.com/JulianAssange/status/910497207438266369

En l’origen, l’internet ha estat un projecte per tal que les universitats puguin compartir informació entre elles. Així que, bàsicament, es van interconnectar amb l’ajuda d’unes tecnologies precursores de les que fem servir ara. Però la interconnexió era completament distribuïda: no hi havia cap punt central. La gent accedia a informació que compartien els altres usuaris. És a dir, que aquesta és la filosofia inicial de l’internet lliure, obert i al qual tothom té accés sense restriccions.

Ara bé, per suposat, els costos eren alts i un usuari domèstic no podia tenir-hi accés. A més, per motius tecnològics, també era difícil de mantenir una xarxa distribuïda. Així que s’ha arribat a centralitzar: ara tenim els proveïdors de serveis d’internet (ISP, les inicials en anglès) que mantenen la infraestructura i ens donen el servei que necessitem. Un altre canvi és la manera en què accedim al contingut: hi ha proveïdors de contingut on arribem a través dels ISP. Cada vegada que anem a una pàgina web, aquesta es troba en un servidor mantingut pel seu propietari.

Per exemple, fixem-nos en Twitter. Totes les piulades que fem es troben en els servidors de Twitter i hem d’accedir-hi, tots els usuaris, al mateix punt central, per veure les piulades dels altres. No anem a cada persona, en el seu ordinador, per veure les piulades que han fet. En canvi, quan accedim a contigut a través d’una aplicació com BitTorrent, realment ens connectem directament, punt-a-punt (P2P) als ordinadors dels altres usuaris per obtenir trossos del contingut que volem descarregar. En aquest segon cas, també, accedim a la informació a través de la infraestructura que ens dóna el nostre ISP.

Doncs amb aquesta petita història, veiem com funcionen les dues aplicacions mencionades.

  1. FireChat

FireChat és una aplicació de missatgeria. A diferència de totes les aplicacions que utilitzem cada dia, no fa servir l’ISP. En canvi, fa servir els nostres telèfons i els del voltant per crear la seva pròpia xarxa. Com als inicis de l’internet. L’aplicació fa servir el Bluetooth o Wi-Fi per connectar-se amb altres telèfons que tinguin FireChat, i així poder-se comunicar amb tota la gent que pertany a aquesta xarxa.

També t‘interessarà:  Xiaomi desembarca oficialment a Espanya

Un exemple de molt bon ús d’aquest mètode és en el cas d’una protesta al carrer, on tanta gent intenta utilitzar la xarxa alhora que aquesta és sobrecarregada i no accepta més connexions. Però si tenim FireChat instal·lat, podem seguir comunicant-nos entre nosaltres, transmetre informació o advertències i no perdre’ns en la multitud.

L’aplicació ofereix xats privats, però també grups, on et pots afegir seguint els hashtags. Encara que els desenvolupadors de l’aplicació diuen que fan servir xifrat punt a punt pels xats privats, sempre és més segur no enviar contingut o informacions sensibles.

  1. Briar

Aquest projecte, que encara és en versió beta i només per a Android, és també un servei de missatgeria instantània. Però Briar ha estat pensat des de la seva creació com un servei pels activistes, periodistes, o qualsevol altre persona que necessiti una eina fàcil i segura per comunicar. Quan tenim accés a internet és connecta a través de Tor, un programari lliure que permet navegar anònimament per internet. En canvi, quan no en tenim, també utilitza Bluetooth i Wi-Fi per crear una xarxa que ens permet seguir connectats.

L’aplicació et permet confirmar i verificar físicament l’usuari amb que s’està comunicant, crear xats privats, fòrums o mantenir un propi blog. Per exemple, si una pàgina web ha estat eliminada, una còpia seva pot seguir disponible a través de la xarxa creada, sense saber on és el seu origen.

Briar Project

Briar Project

La necessitat de disposar d’aquestes aplicacions desgraciadament és evident. Però no hem d’oblidar que no són utilitzades només per bons motius. Algunes de les discussions més recurrents sobre la llibertat d’informació i privacitat és sobre l’ús de les aplicacions que donen anonimat i confidencialitat, perquè també poden ser utilitzades per finalitats criminals o repressives. Vosaltres què creieu? Són útils, els utilitzaríeu, o preferiu perdre uns drets, com la privacitat, per limitar l’ús fraudulós d’aquestes aplicacions?

Sobre l'autor

Diana Kramer

Bruixa 2.0 de tecnologies màgiques buscant nous encanteris entre pixels i bits.

Subscriu-te al butlletí de notícies de PCatalà

Estigues informat sobre les millors notícies sobre noves tecnologies i videojocs directament des de la teva safata d'entrada. Cada divendres t'enviarem un e-mail amb les notícies que has de conèixer per estar al dia!

Aquesta informació NO serà cedida a tercers