Últimes notícies

LBdR: Cànons com a bombes

Escrit per Miquel Orozco

Avui el consell de ministres ha aprovat el nou cànon digital, un cànon que a diferència del que hi havia fins ara afectarà directament als dispositius. Això significa que els fabricants de mòbils, tablets, CDs o memòries flash hauran d’assumir el cost de la còpia privada. Segons el govern, ho pagaran els fabricants però… ens ho creiem?

L’associació per al Desenvolupament de la Propietat Intel·lectual (ADEPI) afirma que aquesta reforma és bona i l’equiparen al model europeu de compensació per còpia privada. Però el que interessa als consumidors és: Com serà aquest cànon?

En la llei s’especifica:

Carga la compensación equitativa a los importadores y fabricantes de equipos, aparatos y soportes de reproducción

Els preus que hauran de pagar “els fabricants” són d’1,10€ per cada mòbil i 3,15€ per cada tablet. A continuació teniu la taula de comparativa amb els altres països europeus que paguen aquest cànon:

Si bé no és un preu tant elevat com altres països de la unió, és un tema de crítica el motiu pel qual es crea aquest cànon. Recordem que el cànon digital està creat per compensar els artistes, autors, editors i productors espanyols per les pèrdues que els provoquen les descàrregues il·legals dels seus continguts. Podem empatitzar amb els artistes espanyols, entenem que tinguin pèrdues degut a aquests temes però ho han de pagar tots els espanyols o només els que descarreguen els continguts il·legalment? Perquè avui dia tothom té mòbil i és difícil creure que aquest cànon el pagaran els fabricants traient els diners de l’aire sense que els preus pugin.

Si amb aquest cànon es pretén compensar les pèrdues degut a la pirateria, aleshores em legitima a descarregar continguts il·legals si ja els estic pagant amb aquest cànon. Si en comptes de perseguir la gent que pirateja continguts i els distribueix il·legalment per la xarxa, es fa pagar a tots els espanyols un cànon per suplir les pèrdues és que alguna cosa no està funcionant bé. No dubto en que les autoritats estaran vetllant per a que no hi hagi pirateria a Internet però si en comptes de fer cànons es dotés de majors recursos i legislativament regulessin les actuacions dels pirates potser s’aconseguiria lluitar realment contra la compartició il·legal a la xarxa.

El cànon AEDE, l’altre joia de la corona

Deixem de banda aquest cànon i anem a parlar d’un altre que va omplir els titulars farà ja uns anys: El cànon AEDE, un cànon que per simplement tenir un enllaç a la teva web cap a un altre mitjà et toca passar per caixa, una llei que va aconseguir que Google Notícies tanqués les portes a Espanya. Quan va aparèixer es tractava d’una completa vulneració als ideals d’Internet però últimament també està donant a parlar.

També t‘interessarà:  El fundador de The Pirate Bay s'ofereix per allotjar les webs del referèndum

El passat 27 de juny el Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (CEDRO) va anunciar que l’agregador de notícies Upday seria la primera plataforma online en pagar els drets d’autor per agregació de continguts (quina sort ha tingut – que es noti la ironia-). Però que aquest agregador hagi de pagar la famosa “Tasa Google” és una estratègia dels lobbies per legitimar el cànon AEDE.

Si investiguem una mica arribem a trobar que Upday és un projecte d’Axel Springer, un grup editorial que, quina casualitat, és un dels editors beneficiaris del cànon AEDE. Aquí veiem com Upday haurà de pagar el cànon però que acabarà rebent de nou part del que va pagar, gairebé un pagament circular.  Una estratègia ben pensada per fer veure que el cànon AEDE no està mort i que els agregadors l’accepten, un espectacle per a que els ciutadans creiem que està funcionant. Us deixem aquí un article de PCatalà on parlàvem amb detall de l’escàndol del cànon AEDE.

En el seu moment CEDRO va taxar el preu del cànon a 0,05044854€ per usuari actiu al dia. Això si ho passem a xifres d’un agregador gran com seria Menéame, li tocaria pagar 2,5 milions d’euros a l’any, mentre en l’anterior any fiscal van facturar 125.000€.

Amb aquest article no només vull mostrar com realment funcionen els cànons que tenim actualment, que afecten molt directament a l’ús digital que els ciutadans realitzem, sinó com ens volen enganyar per a que creiem que fan les coses les fan bé.

El nou cànon digital aprovat avui pot ser necessari per equilibrar l’economia però no ha de ser ni de bon tros una solució definitiva, perquè com he dit abans, ens legitima a descarregar continguts il·legals si d’aquesta manera els estem pagant. El que els governs haurien de fer és rebaixar els impostos en cultura i incentivar a comprar continguts legals, així no ens veuríem obligats a descarregar continguts il·legalment i provocaria que no fos necessari crear cànons totalment injustos. A no ser que algú estigui obtenint benefici propi amb l’existència d’aquests cànons.

Sobre l'autor

Miquel Orozco

Apassionat per les noves tecnologies i fundador de PCatalà, BlogsCat i Cardedeu.social, fent tot el possible per a que el català a Internet prosperi. La tecnologia, en català millor!

Subscriu-te al butlletí de notícies de PCatalà

Estigues informat sobre les millors notícies sobre noves tecnologies i videojocs directament des de la teva safata d'entrada. Cada divendres t'enviarem un e-mail amb les notícies que has de conèixer per estar al dia!

Aquesta informació NO serà cedida a tercers